Qui som  |  Contactar  |  Inici

    núm. 1351  



27 de febrer de 2015

  Registra't     Login     Entorn de gestió de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres col·laboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de… - Sèniors - Vindràs - Vostè escriu


L’equilibri entre donar i rebre
Regina Ferrando   25/02/2015



El tret diferencial dels éssers humans, respecte d’altres espècies, és la nostra capacitat d’estimar-nos de forma conscient. L’amor és la nostra expressió més genuïna, aquella que ens caracteritza, ens humanitza i ens fa més feliços. Perquè l’experiència d’amor sigui completa, però, cal que es doni un equilibri entre les nostres capacitats d’estimar i de ser estimats. El nostre ésser ha d’esdevenir absolutament permeable a l’amor, tant per aquell que emana del nostre cor, com pel que ens arriba d’aquells que ens envolten. Així, l’amor, perquè sigui complet, requereix dues actituds bàsiques, per una banda l’actitud de servei incondicional i, per l’altra, la de l’agraïment sincer.

El tret diferencial dels éssers humans, respecte d’altres espècies, és la nostra capacitat d’estimar-nos de forma conscient. L’amor és la nostra expressió més genuïna, aquella que ens caracteritza, ens humanitza i ens fa més feliços.
Perquè l’experiència d’amor sigui completa, però, cal que es doni un equilibri entre les nostres capacitats d’estimar i de ser estimats. El nostre ésser ha d’esdevenir absolutament permeable a l’amor, tant per aquell que emana del nostre cor, com pel que ens arriba d’aquells que ens envolten. Així, l’amor, perquè sigui complet, requereix dues actituds bàsiques, per una banda l’actitud de servei incondicional i, per l’altra, la de l’agraïment sincer.
No sabem estimar si no som capaços de posar-nos al servei dels altres, oblidant-nos de nosaltres mateixos i, alhora, continuem sense saber-ne si no som capaços d’acceptar l’amor que ens arriba dels altres sense violències internes, sense falses modèsties, sense escrúpols inútils.
Els valors que hem rebut aquells que tenim més de cinquanta anys, són clars a l’hora d’estimar. Tenim sort que la nostra actitud de servei acostumi a estar a flor de pell i disposada a traspuar amatent per amarar aquells que ens envolten. La capacitat de rebre, però, sovint està una mica rovellada i ens resistim a acceptar sense resistències els compliments de qui intenten estimar-nos. Podrem adonar-nos d’aquesta mancança, quan ens descobrim, per exemple, davant de qualsevol oferiment dient «si només ho has de fer per a mi, no cal que ho facis» o davant de qualsevol regal, dient «no ho havies d’haver fet», en lloc del «gràcies!» que realment tocaria.
La nostra felicitat s’alimenta del nostre equilibri en l’amor. La capil·laritat entre la capacitat d’estimar i la capacitat de rebre equilibren la nostra capacitat d’estimar que bascula sempre entre les dues direccions, de dins a fora i de fora a dins.
Sovint, però, ens pot ser molt més fàcil estimar i fer la vida fàcil als altres, que rebre amb complaença i agraïment tot allò que ens arriba, sense sentir-nos incòmodes, aclaparats o amb una sensació de «no merèixer». Però, perquè la nostra capacitat d’estimar i la d’aquells que ens envolten sigui plena, hem de ser generosos, no només amb l’amor que flueix de nosaltres, sinó a l’hora de permetre que l’amor d’aquells que ens envolten pugui expressar-se lliurement i ser efectiu en les seves intencions. Hem de fer-nos conscients que l’amor que ens arriba dels altres és l’expressió genuïna de l’amor universal, que es fa evident quan desapareixen totes les resistències i totes les forces s’equilibren. Així, augmentarà la nostra capacitat d’estimar en la mesura que augmenti la nostra capacitat de ser estimats. L’una sense l’altra ens condemnen bé a la insatisfacció, bé a l’egoisme. Si tenim en compte que la nostra expressió més genuïna és l’amor, si realment volem seguir el camí de retorn al creador, hem de maldar per fer-nos-hi permeables, surti d’on surti, vingui d’on vingui.

 
imprimir   enviar   



La intimitat més íntima

Reflexions a l’entorn del temps

Amor i agraïment

Records d’infantesa

Casa nostra

Els canvis personals

Gestionar la pèrdua

Informació útil

El respecte, la mare dels ous

Les coses són tal com són

Por i culpa

L’origen de les malalties

L’espiritualitat al servei de la salut

Fins al setembre!

No ens barallem amb la realitat

Contra la por, confiança

Contemplem la creació

Estimar i ser estimats

Paraules per omplir el silenci





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avís legal