Qui som  |  Contactar  |  Inici

    núm. 1362  



04 de juliol de 2015

  Registra't     Login     Entorn de gestió de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres col·laboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de… - Sèniors - Vindràs - Vostè escriu


Ai! la perfecció
Regina Ferrando   01/07/2015



De tant en tant és bo prendre consciència de fins a quin punt les nostres accions estan condicionades per la nostra exigència personal, que porta implícita la necessitat d’aprovació, de reconeixement o de prestigi.

De tant en tant és bo prendre consciència de fins a quin punt les nostres accions estan condicionades per la nostra exigència personal, que porta implícita la necessitat d’aprovació, de reconeixement o de prestigi. Quantes vegades disfressem el nostre capteniment amb la intenció de mostrar als altres la nostra millor estampa? I, com a conseqüència de tot plegat, quantes vegades actuem no com pensem que ho hauríem de fer, sinó com els altres esperen que ho fem?

Ens han educat per a l’excel·lència, i això fa que la majoria de nosaltres pateixi d’un perfeccionisme a ultrança que ens fa viure gairebé sempre insatisfets. I restem insatisfets perquè sempre ens exigim una mica més del que hem donat i, és clar, mai no en tenim prou.
Així, en el decurs dels anys, anem atrofiant la nostra capacitat de gaudi, alhora que l’anem substituint per la insatisfacció, cosa que converteix la nostra vida en una mena de condemna que ens aboca inexorablement a la infelicitat.
L’única solució passa per l’acceptació de la nostra imperfecció, no com un càstig sinó com una declaració de realisme pràctic. Ningú no és perfecte, de la mateixa manera que ningú no és totalment imperfecte. Tots i cadascun de nosaltres presentem una col·lecció de punts forts i també una col·lecció de febleses. Això és així: per molt que ens pesi, tots som éssers inacabats, en procés de creixement.
En l’educació, bàsicament, s’han dedicat més a fer-nos prendre consciència d’allò que no fèiem bé que no pas a valorar-nos i felicitar-nos per tots els nostres encerts. Tant és així que, quan se’ns demana que fem una llista de deu dels nostres defectes i de deu de les nostres virtuts, molt sovint ens sentim incapaços de trobar els nostres aspectes positius —que per descomptat hi són— i, en canvi, la llista de defectes flueix sense cap esforç.
Tots i cadascun de nosaltres tenim un gran cabal de riquesa per oferir als altres, i alhora tots aquells que ens envolten ens fan de mirall, mostrant-nos aspectes nostres que potser desconeixem. Aquesta és la gran riquesa de la comunicació entre éssers humans: d’aquest intercanvi sorgeix l’enriquiment mutu.
En la mesura que siguem capaços de mirar l’altre amb l’acceptació per bandera; en la mesura que siguem capaços d’oferir a l’altre el millor de nosaltres mateixos des de la pròpia acceptació; és a dir, en la mesura que perdem la vergonya de mostrar-nos tal com som, com un acte de rendició davant la nostra realitat, començarem a ser capaços de ser un regal per a tots aquells que ens envolten i, alhora, haurem iniciat un procés de transformació personal que ens permetrà anar canviant els aspectes que ens limiten.
Tinguem sempre present que allò que es reprimeix persisteix i es fa fort, mentre que allò que s’accepta es pot transformar. La nostra transformació personal, doncs, passa per acceptar-nos tal com som i, per tant, per deixar enrere el costum de judicar-nos i judicar els altres.

 
imprimir   enviar   



Confiar no ens pot fer mal

La font de gaudi

Cos i esperit

Visió contemplativa

Habitar el present ens fa lliures

Morir a cada instant

Sant Jordi

Desvetllem-nos!

La fragilitat de l’existència

Obrim els ulls

L’equilibri entre donar i rebre

La intimitat més íntima

Reflexions a l’entorn del temps

Amor i agraïment

Records d’infantesa

Casa nostra

Els canvis personals

Gestionar la pèrdua

Informació útil





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avís legal