Qui som  |  Contactar  |  Inici

    núm. 1353  



31 de març de 2015

  Registra't     Login     Entorn de gestió de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres col·laboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de… - Sèniors - Vindràs - Vostè escriu


La fragilitat de l’existència
Regina Ferrando   25/03/2015



Els processos de la nostra vida solen tenir recorreguts que, a curt termini, poden semblar contradictoris, però que sovint a llarg termini van adquirint congruència. Amb força freqüència, en el decurs dels anys, el nostre procés vital es va convertint en un viatge de l’exterior a l’interior, de l’egoisme pur a l’altruisme incondicional, de la sensació d’immortalitat a la de fragilitat extrema. Tot plegat acompanyat per la gradual presa de consciència de la manca de seguretats i l’aprenentatge de l’art de viure a la corda fluixa dels esdeveniments i d’abandonar-se a la realitat des de l’acceptació sincera de les circumstàncies que ens envolten.

Els processos de la nostra vida solen tenir recorreguts que, a curt termini, poden semblar contradictoris, però que sovint a llarg termini van adquirint congruència. Amb força freqüència, en el decurs dels anys, el nostre procés vital es va convertint en un viatge de l’exterior a l’interior, de l’egoisme pur a l’altruisme incondicional, de la sensació d’immortalitat a la de fragilitat extrema. Tot plegat acompanyat per la gradual presa de consciència de la manca de seguretats i l’aprenentatge de l’art de viure a la corda fluixa dels esdeveniments i d’abandonar-se a la realitat des de l’acceptació sincera de les circumstàncies que ens envolten. Una de les assignatures pendents que compartim amb la gran majoria de la humanitat és, precisament, l’acceptació de la realitat, l’acceptació de què les coses són com són i, sovint, no com a nosaltres ens agradaria que fossin.
Així, solem perdre molt de temps barallant-nos amb la realitat, en un conflicte constant entre les expectatives i allò que realment s’esdevé, la qual cosa que ens allunya de l’essencial, que és senzillament estimar i ser estimats, des de la consciència plena de què tot allò que es mou en el nostre interior i tot allò que ens envolta, forma part d’una realitat més gran que ens depassa i transcendeix.
Arriba un punt, però, a causa de circumstàncies adverses (el traspàs d’un familiar o d’un amic, una malaltia greu, la pèrdua de la feina, ...), que tens la sensació que la vida et sotragueja per posar-te a lloc, per fer-te tocar de peus a terra, per fer-te adonar, justament, del temps perdut en quimeres inútils. Són moments en què, de cop, l’escala de valors s’esberla per ordenar-se de bell nou. Moments, doncs, que malgrat ser traumàtics, si els sabem aprofitar, representen un gran bé per a la nostra qualitat de vida i el nostre progrés espiritual.
Vivim en un món certament convuls, envoltats de paradoxes, d’enganys, d’injustícies, ... i molt sovint tota aquesta negativitat ens desvia del nostre trajecte, fent-nos perdre de vista la positivitat que també existeix. I és que, moltes vegades, aprenem a valorar la vida quan ens sentim en perill de perdre-la; reconeixem els avantatges d’una feina quan ja l’hem perduda, o ens adonem de la vàlua d’una persona propera quan ja no la tenim al nostre costat.
Bo i que tots sabem que algun dia ens morirem, acostumem a viure com si això no s’hagués d’acabar mai, cosa que ens fa esmerçar un temps valuós en històries que, sovint, tenen molt poca importància. La consciència de fragilitat, en canvi, aquella de «avui hi som i demà no hi som», ens convida a viure més intensament, valorant i agraint cada instant i cada circumstància.
La fita primordial, doncs, conscients de la fragilitat de la nostra existència, consistiria a viure cada instant com si fos el darrer, aprofitant-lo i gaudint-ne plenament. Segurament, des d’aquest punt de vista, una part molt important de les calamitats que la humanitat pateix, a causa del nostre capteniment maldestre, desapareixerien de l’horitzó i forjaríem plegats un món molt millor.

 
imprimir   enviar   



Obrim els ulls

L’equilibri entre donar i rebre

La intimitat més íntima

Reflexions a l’entorn del temps

Amor i agraïment

Records d’infantesa

Casa nostra

Els canvis personals

Gestionar la pèrdua

Informació útil

El respecte, la mare dels ous

Les coses són tal com són

Por i culpa

L’origen de les malalties

L’espiritualitat al servei de la salut

Fins al setembre!

No ens barallem amb la realitat

Contra la por, confiança

Contemplem la creació





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avís legal