Aprofitant que el fred arriba tard i a poc a poc, com Rodalies, us animo a apropar-vos fins a la veïna població d’Arenys de Munt, arxiconeguda per la seva riera enturonada. L’itinerari d’avui discorre per un antic camí, una torrentera, fins al puig del corral. És un camí fàcil, de pas alegre, sense cap dificultat aparent i d’exclusivitat per a vianants, ideal per anar amb la família si el clima ho permet. El camí puja cap al corral tot passant per la Teixonera, el Coll del Pollastre i l’obaga del turó de Vila Negra.

El torrent del Puig és com un volcà que en anys pretèrits ha donat complicacions i popularitat a la vila; els concessionaris d’automoció veïns es fregaven les mans cada cop que hi havia aiguats per la quantitat de cotxes que s’enduia la riera avall. Això es produeix perquè conflueix al bell mig de tres turons: Montalt, del Mig i Vila Negra; i, és clar, es munta “el pollastre”! Veureu que tot l’itinerari es troba senyalitzat amb fites verdes ressaltades amb un groc que en dies millors irradiava alegria. Avui és simplement una línia tènue que acompanya un verd apagat, però suficientment sòlid com per anar resseguint-lo sense cap problema.
És una sortida que pel que fa al desnivell va de menys a més. Obrirem foc des del Punt d’Informació Juvenil ”L’escorxador” d’Arenys de Munt. En poca estona deixarem l’asfalt de banda i els nostres peus començaran a dansar per terres més fèrtils. Els boscos d’alzina comparteixen vivències amb el pi i el castanyer, deixant espai per al conreu més emblemàtic de les rodalies: el cirerer. A mesura que anem pujant i anem divisant el poble amb més perspectiva podrem observar l’eterna evolució de la vila i el seu entorn.
Hi ha un precís moment en què travessareu una urbanització clàssica maresmenca plena de gossos, jardins i piscines a l’atzar, sense cap patró arquitectònic, mancada d’espais públics i amb dependència notable del vehicle motoritzat. Això també és la nostrada història més propera, el nostre llegat històric, el nostre granet de sorra o maó. Arrabassareu, us aconsello que a peu lleuger, els carrers dels Ametllers, els Castanyers i les Mimoses. Bé, és com una via interruptus, però què hi farem, en poques fraccions de temps encanonarem el corriol que torna ferm, ample i vigorós. No serà per massa temps; el sol granític esdevé cada cop més abrupte i això fa que les figures rocoses es tornin més recargolades i el caminar més espès.
Encarem la recta final cap a Corral d’en Forn. Personalment opino que és la principal motivació per fer la ruta. És d’aquells llocs encisadors, que et captiven sense saber ben bé el perquè i fa que mai no reculis a mig camí amb l’esperança d’arribar-hi; perquè, en el fons, tots aquells que hi vivim, hem nascut o tenim algun lligam amb la comarca del Maresme portem a dintre l’estampa clàssica de la geografia muntanyenca i aquesta, sens dubte, és una de les més representatives.