Molts pares creuen que en les seves llars hi ha diàleg entre ells i els seus fills. En canvi, si ho preguntem als seus fills, molts respondran que a casa seva no hi ha cap mena de comunicació perquè els seus pares mai no els escolten. Aquests punts de vista tan diferents sobre la mateixa situació haurien de fer-nos reflexionar i crec que fóra bo plantejar-nos la següent pregunta:
Els pares realment sabem escoltar els nostres fills?

Sembla ser que no tan bé com creiem… Però tot es pot aprendre.
D’entrada, és aconsellable buscar un temps diari per parlar amb ells. Es tracta d’un moment màgic i entranyable durant el qual hem de procurar evitar qualsevol distracció per poder concentrar-nos plenament en la conversa (telèfon, televisió, feines de la llar).
Demostrarem al nostre fill que som un oient actiu, mirant-lo als ulls mentre ens parli, fent-li preguntes sobre el que ens està relatant i, sobretot, mostrant un interès sincer pel que diu.
És important no interrompre massa aviat, deixant que primer s’acabi d’explicar. No hem de precipitar-nos en l’emissió de judicis de valor ni a l’hora d’exposar la nostra opinió i, sobretot, cal reprimir el fet de donar consells. D’aquesta manera veurà que l’escoltem, que el comprenem i que sabem respectar-li les opinions. Això no vol dir que davant d’un problema del nostre fill, no li puguem plantejar diferents alternatives per solucionar-lo, però sempre després d’haver-li mostrat la nostra comprensió. L’ideal seria que fos ell mateix qui prengués la decisió final.