Els nens de totes les edats solen fer ús de rebequeries per aconseguir el que volen o per demostrar el seu desacord amb el que se’ls demana. Quan són petits, la rebequeria consisteix a tirar-se al coll d’algú, plorar, cridar o, fins i tot, donar puntades de peu. Amb el temps, es tornen més subtils i posen en pràctica el xantatge emocional.
·Per tal que les rebequeries siguin efectives requereixen un cert públic.
En alguns casos, quan més públic millor, ja que els nens saben que és més probable que els pares acceptin cedir per evitar situacions vergonyoses a causa de l’espectacle del seu fill. Supermercats, centres comercials i cases d’amics són alguns llocs excel·lents per protagonitzar numerets d’aquest tipus.

·Si vol posar punt i final a aquesta manera d’actuar tan molesta del seu fill, és important que respecti les següents pautes:

-No es presti a formar part del públic.
El diàleg o les advertències solen ser rotundament inútils quan els nens encara són petits. Quan es doni a la rebequeria, allunyi’s del nen. Desplaci’s a una altra habitació, si és necessari. Si l’enrabiada es fa en públic, presti-li la mínima atenció possible o tregui’l d’on estiguin amb la major tranquil·litat.
-No cedeixi davant d’una rebequeria.
Mantingui’s ferm i no cometi l’error de caure en el xantatge emocional. En cedir, el missatge que està rebent el nen és que les rebequeries funcionen si plora fort i durant el temps suficient i, llavors, es pot córrer el risc que aquestes esdevinguin una arma molt efectiva.
-Aturi les enrabiades abans de que comencin.
Quan percebi el primer indici de rebequeria, actuï ràpid per evitar-la.

Si sempre reacciona d’aquesta manera, el seu fill aviat s’adonarà que la rebequeria no serveix per a res i acabarà comportant-se d’una altra manera a l’hora d’aconseguir el que vulgui.