El nadó necessita els seus pares per sobreviure. Ells li resolen les necessitats i li donen tot l’afecte. Aquests fets generen una relació de dependència absolutament necessària per aconseguir una bona identificació i per poder aprendre d’ells.
Però al mateix temps, des de ben petit, el nen prova de fer moltes coses per si mateix i, en el fons, inicia el camí cap a la independència. Curiosament, al voltant dels cinc anys, aquell nen que semblava que hagués fet tants progressos en l’adquisició de la seva autonomia, comença a ser conscient de la seva inferioritat. Per aquest motiu, si anem amb un nen de tres anys a un centre comercial, serà imprescindible dur-lo de la mà perquè, en qualsevol moment, es podria escapar. En canvi, si fem el mateix amb un que en tingui cinc, és probable que sigui ell qui no es mogui del nostre costat per por a perdre’s. En aquesta edat, de sobte, vol que el cuidin més que abans i demana ajuda per a tot, vol que el tranquil·litzin i necessita la nostra constant aprovació. A vegades s’oposa a separar-se dels seus pares, necessita sentir-se acceptat i sol·licita contínuament afecte i suport.

És en aquest moment quan correm el risc d’atendre massa les seves peticions, interrompent, així, el camí que ja havia iniciat. La millor manera d’actuar és deixar que el nen faci tot sol les coses que ja sigui capaç de fer. La nostra tasca serà motivar i estimular la seva independència, felicitant qualsevol conducta que vagi en aquesta direcció. La clau està en no resoldre-ho tot, a deixar que s’entreni en l’adquisició d’habilitats noves, donant-li suport quan ho necessiti. Els pares són el millor mirall per al nen, per tant, si ells li envien el missatge “tu pots, confiem en tu, estem amb tu per al que calgui i ens sentim orgullosos quan ho aconsegueixes”, el nen se sentirà motivat per emprendre nous aprenentatges i adoptarà una actitud activa davant els reptes que se li plantegin al llarg de la seva vida. Serà la millor garantia per fer que se senti segur, gaudeixi d’una bona autoestima i sigui feliç.
No oblidem que la infància no és més que una etapa de la vida; es tracta d’un procés de maduració, d’un camí a recórrer per arribar a ser un adult independent i segur.