L’anorèxia nerviosa es caracteritza per una pèrdua del pes corporal normal, una por intensa a guanyar pes i una alteració significativa de la percepció de la forma i mida del cos.

Existeixen dos tipus d’anorèxia nerviosa:
1 RESTRICTIVA, en la què la pèrdua de pes és conseqüència de la restricció de la dieta i excessiu exercici físic.
2 PURGATIVA, en aquest tipus d’anorèxia s’afegeixen conductes purgatives i afartaments de menjar mentre es produeix el trastorn anorèxic.

L’anorèxia nerviosa apareix en joves adolescents i és una malaltia greu. És molt més freqüent en les dones, encara que la incidència en nois cada cop és més alta.
Sobre l’edat d’inici existeix un acord en què sol aparèixer en la primera adolescència, cap als 13 anys, encara que cada cop apareix en edats inferiors. També pot presentar-se en persones grans.
L’anorèxia és una malaltia que es pot detectar abans que la bulímia, ja que els malalts deixen de menjar, tenen distorsions sobre el seu propi cos (dismorfofòbia) i poden tenir dificultats per concentrar-se i per relacionar-se.

El que s’utilitza normalment com a indicador de l’estat nutricional de l’individu és l’índex de massa corporal:

IMC= Pes / Altura2(al quadrat)
1 Valor inferior a 17: patològic
2 Valor entre 17 i 20: baix pes
3 Valor entre 20 i 25: pes adequat
4 Valor superior a 30: obesitat

Pautes per prevenir els trastorns alimentaris des de la infància:
5 Menjar en família i establir horaris fixos.
6 Evitar autoalimentació a la carta
7 Escoltar, sobretot en l’adolescència.
8 En cas de sospita consultar amb el pediatra o metge de família.