Tots els moments viscuts tenen sentit i de tots en podem extreure un ensenyament precís i enriquidor

En el decurs de la nostra història personal, massa vegades, ens aferrem a maneres de fer heretades i inconscients que, lluny d’ajudar-nos a avançar, ens paralitzen, emmascaren les nostres relacions i ens condemnen a un patiment estèril.
Els humans, però, quan ens ho proposem, som capaços de trobar poderoses raons intel·lectuals per justificar-nos. Som propensos a defugir la possibilitat de canvi, i massa sovint, darrere de tots els raonaments, no hi ha més que un desconeixement immens de nosaltres mateixos i una por irracional al canvi. Per acabar-ho d’adobar, aquells que hem estat educats en la cultura de l’exigència màxima, de l’esforç desproporcionat i del perfeccionisme elevat a l’enèsima potència, si no hi posem remei, estem incapacitats per acceptar-nos tal com som, perquè mai no arribem a la perfecció que ens exigim.
La manca d’acceptació personal és una font brutal de desamor que ens lliga a la infelicitat, perquè ens impedeix acceptar els altres i, alhora, ens fa difícil l’acceptació de la realitat. Així podem arribar a veure els moments difícils, no com les oportunitats de creixement que són en realitat, sinó com catàstrofes irreparables que ens fan esdevenir éssers torturats que veuen la vida com un perill constant, com una cursa d’obstacles insuperable o com una col·lecció desafortunada de mals moments.
Arribats a aquest punt, si ens descobrim en aquesta situació, no podem deixar passar ni un instant més per posar remei a la nostra percepció distorsionada, des del ple convenciment que, afortunadament, ni tot és un desastre, ni res en aquesta vida passa perquè sí. Tots els moments viscuts tenen sentit i de tots en podem extreure un ensenyament precís i enriquidor.
Cadascun de nosaltres posseeix el seu bagatge infinit, personal i intransferible, d’oportunitats i d’amenaces. Tots estem progressant per un camí de creixement del qual tots, absolutament tots, en sortirem amb un cum laude, perquè aquí i ara, malgrat la nostra percepció limitada, som éssers eterns, salvats i realitzats. El camí terrenal serà més fàcil o més difícil, depenent de la capacitat de cadascú per rendir-se a l’evidència que vida és una col·lecció d’oportunitats per créixer i no un dissortat cúmul de problemes a resoldre.
Som lliures d’escollir la nostra manera de viure. Només de nosaltres depèn el gaudi apassionat del present, motiu pel qual hem estat creats des de sempre, i que passa indefectiblement per la dedicació apassionada als altres, o l’empresonament constant en el passat, que ens ancora en un patiment eixorc i ens fa projectar un futur incert.
I el més important, en tot moment estem en molt bones mans, agombolats per un Amor que supera totes les nostres expectatives, que ens accepta sense condicions i que ens crida pel nostre nom.