“Pel poble”, “Del poble”, o “Som el poble” poden ser alguns dels logos lingüístics d’identitat que reclamen amb força aquests moviments. Tenen tota la raó en la dimensió qualitativa i no tanta en la quantitativa o representativa, que en el fons també serà la que atorgui legitimitat.

Sens dubte estem en un moment dolç per als moviments socials. Èxits recents, més grans o més modestos, han fet renéixer l’esperança abans plenament enterrada que els ciutadans poden influir i intervenir eficaçment en la gestió de la seva pròpia societat. L’organització d’aquests moviments, en sincronia amb l’era de les xarxes de comunicació, és també innovadora, totalment diferent dels rígids partits del segle XX, és espontània, oberta, àgil i horitzontal.
“Pel poble”, “Del poble”, o “Som el poble” poden ser alguns dels logos lingüístics d’identitat que reclamen amb força aquests moviments. Tenen tota la raó en la dimensió qualitativa i no tanta en la quantitativa o representativa, que en el fons també serà la que atorgui legitimitat. Sense buscar tres potes al gat, realment, la majoria dels moviments estan compostos per persones que s’ubicarien en la classe mitjana o mitjana baixa. Aquest perfil socioeconòmic és, sens dubte, el sector majoritari de la societat.
Però, en la legitimació i acceptació dels moviments socials hi influeix, però, més la causa defensada, que no pas la composició social d’aquests. I encara menys la seva organització. M’atreviria a dir que, encara que es ven com el contrari, la participació no regulada, oberta i improvisada, és més excloent que no la d’una associació o col·lectiu formal amb normativa interna i Estatuts. Això és així perquè, d’entrada, en una assemblea a la plaça del poble no hi ha cens –avui voten uns, demà uns altres; ni actes –els que no assisteixen, com saben que s’ha decidit i com? i el que és més important, no hi ha representació.
La representació “del poble” ve donada per algun mecanisme establert en el qual hi pugui participar amb seguretat tot el poble. Una assemblea convocada per Facebook amb quatre hores d’antelació, de ben segur que no ho és, per començar, perquè un ampli sector de la societat no té Facebook. Sovint, per això, amb tota la bona voluntat, els moviments socials s’apropien del nom de poble, però, en realitat, són tan sols una part del poble que no sap què n’opina la resta. Curiosament, el mateix que critiquen dels antiquats partits.