Qui som  |  Contactar  |  Inici

    núm. 1291  



19 de maig de 2013

  Registra't     Login     Entorn de gestió de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres col·laboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de… - Sèniors - Vindràs - Vostè escriu


Cyberactivisme, realpassotisme?
Daniel Torras i Segura   09/05/2012


El cyberactivisme té aquest gran avantatge: la difusió és fàcil i ràpida. Amb un clic ja estem cyberactivats! Però no compromesos.

Una de les confrontacions temàtiques, filosòfiques i, fins i tot, vitals, d’aquests darrers anys ha estat la realitat virtual amb la veritat del món real. La possibilitat que ens han brindat les noves tecnologies de simular, des de zero, sense cap matèria ‘tangible’ com a fonament, ha rellançat amb força aquest debat, per altra banda ja existent des temps immemorables.
Dins d’aquesta premissa, també s’observa expectant l’evolució del cyberactivisme o la mobilització social a través d’Internet. Aquí caldria distingir les dues esferes clarament: la mobilització a través i per la xarxa, i la mobilització física, constatable, a la realitat que ens envolta. La primera és abundant. Les xarxes socials bullen de propostes, crítiques, protestes i crides a manifestacions. Seria interessant de valorar quans grups reivindicatius sorgeixen a facebook cada minut.
El cyberactivisme té aquest gran avantatge: la difusió és fàcil i ràpida. Amb un clic ja estem cyberactivats! Però no compromesos. Lazarsfeld i Merton plantejaven fa dècades la disfunció narcotitzant dels mitjans, és a dir, que mantenint-nos informats de la societat molts individus ja poden arribar a creure que estant participant de la societat; i no és el mateix, de cap de les maneres, estar informat que participar de la vida real. Aquest efecte narcotitzant també es dóna en el cyberactivisme: del clic a l’acció hi ha un gran pas, a vegades, infranquejable.
Per això vivim la paradoxa de grans mobilitzacions virtuals, constants i transversals, que s’acaben escenificant en quatre gats reals (això, sí, reivindicatius). El veritable compromís no és el clic, el compromís és l’acció.

 
imprimir   enviar   



Del poble...

Unitat, divisió i representació

Comunicació al buit virtual

Grau en Sexe Oral

Viure per treballar

Universitat i democràcia

Per què dic no a la Marató

Unió indissoluble

Español sense España

Quan el federalisme és irresponsabilitat

Muffin

Pacte

Diada històrica (i histèrica)

Alternatives

Mexicà sud-europeu

Rescat, i què?

Cyberactivisme, realpassotisme?

Immaterialitat versus materialitat

El renaixement dels musicals

Persones i territoris





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avís legal