És relativament simple escoltar secretament diàlegs telefònics. Detectius privats, policies, espies o tots els que puguin invertir diners en aparells electrònics poden realitzar escoltes. Però, com funcionen i què es pot fer per detectar-les? Comencem amb diferents llegendes urbanes i faules al voltant de tot això. LES FAULES Un fax no pot ser objecte d’escoltes telefòniques. És clar que sí. Abans només es podia fer mitjançant aparells molt cars, però, actualment, es poden adquirir aparells que fan el mateix per preus molt assequibles. Fins i tot es pot utilitzar un fax mòdem per poder fer llegible la comunicació per fax d’una línia intervinguda.

Les comunicacions entre ordinadors no poden intervenir-se. Abans això era, sens dubte, bastant difícil. Actualment, pot enregistrar-se tot el que va a través del telèfon. Les comunicacions mòdem enregistrades en cinta poden convertir-se en un obrir i tancar d’ulls en lletra llegible i impresa, suposant que els missatges no estiguin encriptats. Però jo tinc un detector d’escoltes! No ho tens. La major part dels aparells que estan a la venda sota el nom de “detectors”, detecten només els mètodes més simples d’intervenció. Totes les altres classes d’escoltes no es detecten. La possibilitat de descobrir una escolta que superi el nivell aficionat amb aquesta classe d’aparells és més petita que la que es traeixin a si mateixes per un error. Des de les cabines telefòniques es pot trucar de forma segura. Les cabines telefòniques són tan segures com fer l’amor sense preservatiu: Telecomunicacions emmagatzema els números marcats, el dia i l’hora. La intervenció pot fer-se des de la central o des de la mateixa cabina. A més, com que les cabines són d’ús públic l’accés a elles per terceres persones és molt més fàcil. Existeixen números de telèfon especials que delaten la presència d’escoltes. És un disbarat. Aquests números “detectors d’escoltes”, que es venen per molts diners, controlen només la qualitat de la línia telefònica.