Pere Parés és el nou alcalde del Masnou des de les passades eleccions amb un pacte entre CiU, la seva formació política i ERC. Té 49 anys, està casat i té un fill. És gerent de crèdits d’una empresa farmacèutica. Masnoví de soca-rel, prové d’una antiga família de fusters de la localitat i ha estat vinculat a diverses entitats del poble. Ha estat fundador de la JNC al Masnou i membre actiu de l’Associació Catalana de Municipis. Als 24 anys va ser el primer regidor de Joventut del Masnou i des d’aleshores sempre ha estat implicat en la política municipal. Parlem amb ell d’alguns dels reptes i problemàtiques del municipi

El nou govern municipal, integrat per CiU i ERC neix com una opció de canvi al municipi. Quins objectius estructurals es plantegen?
El nostre objectiu principal és el foment de l’activitat econòmica, així com l’assistència a les persones que, en aquests moments tan difícils de crisi, no poden o els costa seguir la seva activitat normal. També, el desenvolupament territorial com a factor d’arrelament, a més d’un clar reforç de la nostra identitat local, però entesa com un concepte ampli i no exclusiu, perquè el que cal és afegir noves generacions al nostre projecte i la nostra manera d’entendre el món.

I com a grans reptes de futur, quines són les necessitats principals de la vila?
És molt important la reactivació econòmica, que, d’altra banda, va lligada al desenvolupament del territori. També hem de fer front a la necessitat d’equipaments que hi ha en alguns àmbits. I tot això fent una incidència especial en les necessitats de neteja i ordenació viària, sense oblidar l’atenció a les persones.

I el ciutadà, què demana al consistori?
Els ciutadans demanen sentir-se escoltats, i capacitat de gestionar amb valentia, transparència i rigor. Però, sobretot, el que volen és que se’ls expliqui un trajecte. Necessitem saber cap on anem i per què se’ns demana que fem un esforç, que és necessari per poder salvaguardar per al futur els serveis bàsics que ha d’assegurar un ajuntament.

Dins el context de crisi generalitzada, l’ajustament pressupostari continuarà marcant inevitablement l’agenda dels municipis. En què notaran els ciutadans del Masnou les mesures que s’hagin de prendre?
Efectivament, ens hem trobat una situació molt delicada que ens obliga a prendre algunes mesures que potser no esperàvem que hauríem d’aplicar. Intentarem que no afectin el ciutadà en termes generals i en les necessitats més bàsiques, tot i que després hi ha altres aspectes més concrets, i no tan prioritaris, que sí que a la força s’han d’adaptar a la situació.

La pujada d’impostos és una de les possibles opcions que preveuen per obtenir més recursos, com s’ha plantejat a altres llocs?
Enguany hem apujat la nostra pressió fiscal per sota de l’IPC previst per a aquest proper any. Creiem que en una situació de crisi generalitzada com la que vivim no és viable ni és la solució més correcta incrementar els esforços que ha de fer la ciutadania. La solució passa més per aconseguir més eficiència en la gestió pública.

En el marc del context estatal, cada cop s’escanya més els municipis. L’Estat demana un esforç a les localitats que després no ve acompanyat dels recursos necessaris?
Podem dir que, en termes generals, els ajuntaments assumeixen un 30% de serveis que no els corresponen. Seria bo que aviat se n’aclarissin les competències, amb iniciatives com la que està preparant el Parlament de Catalunya. I, òbviament, solucionar les mancances del finançament dels municipis per part de l’Estat és fonamental. Jo demano que no se’ns exigeixi que tornem els diners de les liquidacions de les participacions dels ingressos de l’Estat que van estar mal calculades sense ser-ne els responsables.

La necessitat de serveis socials ha augmentat arreu. Es pot mantenir aquest increment des de la seva posició municipal? Estan en uns límits acceptables o en una situació preocupant?
La situació, com ja he dit, és preocupant, però intentarem donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Cal aportar recursos per a les necessitats reals –i vull fer incidència en aquest concepte– de la població. Volem seguir estant en disposició d’ajudar les entitats del “tercer sector” perquè desenvolupin una tasca d’assistència i suport, perquè l’Ajuntament no pot arribar a tothom.

Podem parlar d’un futur a curt termini en el qual, per necessitat, caldrà mancomunar serveis entre pobles? Més enllà, encara, parlem d’un canvi de model a més gran abast en l’organització territorial per motius d’ajustar pressupostos?
És inevitable que s’hagin de mancomunar serveis, i amb això estem parlant d’un canvi territorial. I ha de ser un canvi que garanteixi la igualtat entre els ciutadans i les ciutadanes dels diferents territoris. Totes les persones, visquin on visquin, han de tenir el mateix dret d’accés als serveis i no han de sortir perjudicades pel fet que se’n mancomunin alguns.

El ciutadà ha d’entendre que estem en uns moments en els quals es perdran molts serveis –sanitat, transport, etc.– que fins ara eren considerats normals?
El ciutadà ha d’entendre que els recursos no són il·limitats. Ara és com si ens despertéssim i ens adonéssim de tots els errors comesos abans, com si veiéssim que estàvem vivint per sobre de les nostres possibilitats i que no podem mantenir aquell nivell. Potser s’estaven oferint serveis molt per sobre de les possibilitats de l’Ajuntament. El ciutadà ha d’entendre tot això, i crec que ho està entenent.

Malgrat que no sigui el millor moment per parlar de reptes urbanístics, quins serien necessaris per al Masnou?
Els nostres grans reptes són el desenvolupament del projecte Illa Centre, que, tot i que és una promoció privada, és un projecte estratègic que revitalitzarà i dinamitzarà el centre del municipi, que cohesionarà diverses zones i serà un gran impuls per al petit comerç municipal. També és important el desenvolupament del Pla parcial del Camí del Mig. I tot això relligat per un urbanisme de caràcter mediterrani que respon a un projecte de recuperació del patrimoni. A més a més, hi ha altres intervencions molt destacades, com la primera fase del nou pavelló o el Parc de Vallmora, que intentarem engegar al llarg d’aquest mandat.