Qui som  |  Contactar  |  Inici

    nm. 1339  



02 d'octubre de 2014

  Registra't     Login     Entorn de gesti de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres collaboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de - Sniors - Vindrs - Vost escriu


Hem volgut fer un documental per explicar els castells a la gent darreu del mn que no els ha vist mai
Albert Calls   25/01/2012



Rafael Navarro, de Premi de Mar, s periodista. Acumula ms de 20 anys de carrera professional lligada a la comarca del Maresme. Parallelament ha desenvolupat tasques de redactor de programes i guionista a diferents canals de televisi (Canal+, GeoplanetaTV, CityTV, Televisi de Catalunya...). Actualment s guionista al Departament dAutopromoci de Gol Televisin (Mediapro) i collabora amb el Departament de Mrqueting de Televisi de Catalunya. Enxaneta ha estat el seu primer encrrec com a guionista de llargmetratge.

Enxaneta ha estat dirigida per Paul Subir, amb gui seu. Qu hi trobaran els espectadors?
Hi trobaran imatges espectaculars per explicar un fet molt nostre, molt catal, que en els ltims anys ha experimentat un creixement espectacular. Hem volgut fer un documental sobre castells per explicar-los, sobretot, a la gent darreu del mn que no els ha vist mai.
 
El documental produt per Televisi de Catalunya s en 3D. Qu suposa aix en la producci? I en els efectes que visualitza el pblic?
El 3D genera una sensaci de profunditat i, a la vegada, proximitat a la imatge. No se macut millor manera de poder viure els castells des del punt de vista dun nano del pom de dalt. Intentem que la gent se senti realment com a part del castell.


El documental s previst que pugui veures a 19 cinemes en catal i en 3D. Tamb es veur a la televisi sense 3D?
Ara mateix estem treballant en una versi reduda de la pellcula per ajustar-nos al format estndard del documental televisiu en 2D, que no arriba a lhora de durada. Perdrem espectacularitat, per esperem mantenir lesperit de la nostra feina.
 
Quina va ser ser la fase de documentaci per elaborar Enxaneta?
El projecte sorgeix de la gravaci ntegra, en 3D, del Concurs de Castells de Tarragona 2010. Vam veure que el material era molt bo i calia donar-li forma per compartir-lo amb els espectadors. Durant un any, hem anat treballant en aspectes tcnics i de gui.

I la presncia i suport del mn casteller en el documental, quina ha estat?
Molta! Hem comptat amb la collaboraci de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i una bona part del contingut de la pellcula es basa en testimonis de castellers de diferents colles, edats i responsabilitats. Ens han ajudat molt especialment els Capgrossos de Matar, muntant un assaig per a nosaltres, i les colles de lEix, que van fer un castell conjunt a les Decennals de Valls a petici nostra, per en general tothom ha posat el seu granet de sorra.
 
A ms delaborar el gui, quina relaci ha establert amb el director? Ha participat en el rodatge o un cop fet el gui ja no hi ha tingut ms relaci?
Ha estat una feina conjunta de prop dun any, molt especialment amb el director, Paul Subir, el realitzador, Joan Ramon Anguera, la productora, Natlia Cucurella, i el muntador, Joan Mas. El gui ha anat evolucionant grcies a aquest treball conjunt i sha enriquit amb cada rodatge o entrevista que hem dut a terme. La veritat s tots els que hem format part del projecte hem viscut molt aquesta pellcula, fins al final, duna manera molt coral, tamb pel que fa al gui.
 
Hi analitzen temes que sovint es tracten poc, com la seguretat, la por, les caigudes o la presncia de la dona...? Per qu?
En primer lloc, per explicar a la gent que no ha vist mai els castells que aquesta activitat s segura i es fa amb un alt grau de responsabilitat per part de tots els castellers, que pateixen i tenen dubtes com tothom. Daltra banda, temes com la presncia de la dona o la integraci formen part de nous valors que els castellers aporten, i que safegeixen als clssics fora, equilibri, valor i seny.
 
Lxit dels castellers ultrapassa les claus estrictament catalanes. Quines sn les que fan que aquest vessant de la cultura popular connecti amb el poble de la manera que ho fa?
Haurem de parlar dun cmul de raons. En primer lloc, per la capacitat integradora que tenen els castells. Tota la famlia hi pot participar activament i poc importen les habilitats prvies de cadasc. A la colla, tothom s important. Tamb ajuda la seva espectacularitat. Qualsevol que hagi estat a plaa sap que els castells hipnotitzen. Tamb hi ha un cert esperit competitiu que est fent que cada cop hi hagi construccions ms altes i colles ms potents.
 
El fet que els castells shagin declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ha contribut indubtablement a la seva projecci mundial. Per encara falta saber-se vendre ms en lambit internacional?
S. Sestan fent moltes passes en aquest sentit, amb actuacions castelleres fora de Catalunya i fins i tot projectes de creaci de colles en altres pasos, per cal no noms exportar els castells a lestranger, sin captar latenci dels turistes que ens visiten cap al fet casteller com un dels grans atractius de la cultura popular catalana. Creiem que la nostra pellcula contribueix duna manera molt modesta a aquesta escomesa.
 
Tenen intenci de projectar el documental fora de lmbit catal?
Enxaneta es va preestrenar oficialment a la Maison de la Catalogne de Pars, tota una declaraci dintencions. Tamb es va exhibir una prvia al Mipcom de Cannes, el mercat de televisi ms gran del mn, celebrat a loctubre, amb una bona resposta de televisions darreu del planeta. En aquest sentit, la versi en 3D que sha pogut veure als cinemes ja t versions en angls i francs.
 
Lenxaneta s el casteller ms visible. Per qu han posat aquest ttol al documental?
Perqu en certa manera simbolitza la culminaci de la feina de tot un collectiu de persones. Acostuma a ser el ms petit i, en canvi, es converteix en una mena dheroi de la colla. s una figura que culmina aquests valors castellers, els fa realitat, i a ms a ms s genunament nostra.
 
Quina s la seva relaci amb el mn casteller?
Durant dues temporades vaig treballar com a redactor al programa Quarts de Nou, de Televisi de Catalunya. Aix em va permetre tenir un contacte directe i continuat amb tot el mn casteller, ms enll de les diades. Vaig poder conixer i participar en assaigs, elaborar reportatges sobre diferents mbits castellers i copsar moltes, moltssimes opinions de la gent daquest mn que mhan estat molt tils a lhora dencarar el gui.


 
imprimir   enviar   



Toni Bou, 16 vegades campi Mundial de Trial   01/10/2014
Guanyar 16 Mundials s una sensaci increble. El repte s guanyar-ne ms

Patricia Mas-Beya Propietria de la botiga Amelia Patchwork   17/09/2014
Tot el mn del patchwork al teu abast

Josep Llus Mart, director gerent del Consorci de Promoci Turstica Costa del Maresme    06/08/2014
La marca Costa de Barcelona-Maresme sha venut b com a destinaci turstica prpia. Tenim molts encants i per a tots els gustos

Miquel ngel Martnez(CiU), president del CCM   30/07/2014
Els consells comarcals sn ms vigents que mai, perqu ofereixen serveis de manera prioritria als ajuntaments, ladministraci ms propera a les persones

Fundaci El Maresme   16/07/2014
Volem igualar lassistncia de 12.000 persones de lany passat

Montserrat Candini   02/07/2014
El repte de Calella s seguir treballant per a un turisme de qualitat durant tot lany, motor de leconomia del municipi

JOSEP CIVIT: president del Gremi dHostaleria i Turisme de Matar i el Maresme.   11/06/2014
La qualitat de lhostaleria al Maresme s molt bona

Joan Rubio   14/05/2014
En tres anys hem fet nixer un nou Speedgrass

Dami Aguilar   08/05/2014
En Marc Mrquez s dels que quan fan una cosa, la fan per fer-la b

Oriol Bassa i Vila   09/04/2014
La ciutadania est molt ms sensibilitzada, per els que volen desfer el medi sn ms i actuen ms rpid i amb ms recursos

Josep Eduard Estivill   26/03/2014
Un 30% dels nens tenen mals hbits relacionats amb el son

Josep Pons   12/02/2014
El vel de la nvia s el marc dexpressi de la seva cara

EBRI KNIGHT   29/01/2014
No entenem la msica sense un missatge. Per a nosaltres s un vehicle per parlar clar i directe

Sebasti Bennasar   16/01/2014
El gnere negre ha darribar a les escoles perqu s el que explica ms b la societat actual

Anna Maria Villalonga. Especialista en novella negra catalana.   11/12/2013
En lactualitat, la narrativa negra, policaca, el thriller... sn indestriables de les sries de televisi i del cinema

Miquel Tapias   04/12/2013
Amb la qualitat per bandera, volem convertir-nos en un referent en el mn del vermut

Antoni Verdaguer   27/11/2013
Vull reflectir en les pantalles aquest moment nic i transcendental que es viu a Catalunya

Raquel Picolo   20/11/2013
No em puc imaginar cap escriptor que no sigui tamb un bon lector

Llus Llongueras   13/11/2013
Sc vocaci pura

lex Acero i Xerta   06/11/2013
Maresme Martim i el projecte del turisme pesquer sn el tret de sortida dun canvi dactitud de tota la comarca i dArenys en particular





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avs legal