Xavier Godàs i Pérez, l’actual alcalde de Vilassar de Dalt, té 43 anys. Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat professor de teoria sociològica a la UB i a l’escola de negocis ESADE. Del 2003 al 2011 va ser Cap de Gabinet de l’àrea d’acció social i ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat diversos llibres, entre els quals la seva tesi doctoral sobre moviment socials (Icària 2007). És alcalde de Vilassar de Dalt des de juny de 2011 de la mà del GEVD, OXV, ERC i el PSC. Parlem amb ell de la situació actual del municipi

La situació econòmica de l’Ajuntament determina aquest mandat. En quin punt es troba?
En una situació delicada però amb expectatives raonables de millora. Estem treballant de valent per reorientar l’Ajuntament vers un model econòmic sostenible, fonamentat en l’equilibri entre els ingressos ordinaris i les despeses ordinàries. S’ha acabat l’etapa en què l’ajuntament se sustentava en part per ingressos conjunturals.

De cara al futur, es garanteixen els mínims per al funcionament?
Sí. I val a dir que és un èxit haver aconseguit que malgrat les urgències del moment, hàgim garantit la continuïtat normal del funcionament municipal.

Quines accions s’han emprès per plantar cara a la situació?
Frenar la despesa en tot allò que no fos estrictament necessari per garantir el funcionament ordinari de l’ajuntament; treballar a fons per a l’elaboració d’un pressupost 2012 definit per l’austeritat, la contenció i l’actualització de les ordenances fiscals; explorar la concreció de projectes municipals que ens reportin liquiditat econòmica i garanteixin benefici públic (nou cementiri, pistes de pàdel, nou centre d’activitats econòmiques), aspecte molt vinculat al nou planejament general; el concurs de creditors de l’empresa municipal Viserma, actualment en procés i en fase de definició del pla de viabilitat; i aprofitar totes les oportunitats per estabilitzar la situació financera municipal: el Reial Decret 4/2012, que ens permetrà fer front al pagament de proveïdors, i el Pla extraordinari d’assistència financera local de la Diputació de Barcelona.

Per què s’arriba a aquest punt?
La gran majoria d’administracions públiques arriben a aquest punt de bona fe. És important dir-ho. En períodes de creixement econòmic els ajuntaments aconseguiren recursos econòmics que la major part de les vegades destinaren a finançar serveis públics que, en força ocasions, no estaven competencialment obligats a donar. La crisi ha destarotat per sempre més aquest model i haurem de planificar i prioritzar quins serveis s’han de preservar per damunt d’altres. A Vilassar de Dalt apostem per l’atenció social i la convivència. Això vol dir, per exemple, que malgrat no estiguem obligats a tenir una llar d’infants, entenem que el fet de tenir-la és molt important per a la nostra gent, i que preservarem la seva excel·lent qualitat.

Cal un replantejament de les empreses municipals, atès els problemes que vostès han tingut amb la seva?
Les empreses municipals només tenen sentit si són espais de gestió facilitadors de serveis o d’implementació de polítiques públiques. La seva vessant de negoci ha de passar a la història.


Aquest serà un mandat gairebé de ‘resistència’. Què es podrà fer?
L’objectiu fonamental és arribar a 2015 havent reorientat la nau. Aquesta és la nostra primera prioritat. Alhora, però, volem combinar la necessària reestructuració municipal amb la voluntat d’oferir un servei públic de qualitat, molt vinculat al dia a dia dels vilassarencs, i un horitzó de desenvolupament de Vilassar obrint una línia fins ara relativament inèdita: la promoció turística, en clau familiar, de natura i cultural. Estem elaborant un primer esborrany de Pla d’Actuació Municipal que dóna compte de tot això, i que pretenem acabar-lo d’ultimar mitjançant la participació social.

La Promoció Econòmica haurà d’estar al primer lloc de les agendes de treball municipals?
Per descomptat: hem de treballar nous models de desenvolupament local adaptats a la nova situació de crisi econòmica. Hem de promoure la iniciativa, la imaginació, i la planificació estratègica en matèria econòmica. Els ajuntaments hem de treballar colze a colze amb els emprenedors. Cadascú per la seva banda no anem enlloc. És el moment de les aliances i el treball conjunt.
 
El ciutadà entén majoritàriament els ajustaments que s’estan fent?
La meva experiència és que la ciutadania el que realment vol és que se li diguin realment com estan les coses, que no maregem la perdiu. Hi ha necessitat de més transparència, de municipis amb parets de vidre; hi ha la sana exigència que no es pot jugar amb els recursos públics; hi ha la voluntat de participar, aspecte que hem de facilitar. Per regla general la ciutadania entén el que els ajuntaments fan perquè les famílies també viuen la necessitat d’ajustar-se.


S’han resolt els problemes que van tenir amb la plataforma veïnal que denunciava excés de multes?
S’està en camí de resoldre aquests problemes i en continuem parlant amb la Plataforma d’afectats. La qüestió és que hem d’informar adequadament del fet que a Vilassar de Dalt en endavant hem de seguir escrupolosament les normes, i que això no va en contra de ningú, sinó a favor de tots els vilassarencs. Jo vull un municipi amb un espai públic de qualitat, on caminar no sigui un problema ni una mena de gimcana per superar obstacles. 

I la polèmica de les banderes?
Aquesta campanya situa un element identitari, les banderes, en l’agenda política quan no hi havia cap demanda social per fer-ho. És cert que a Vilassar de Dalt no complim exactament amb allò que la llei determina en matèria d’ensenyes, però davant de determinades lleis és necessari que hi hagi un posicionament que mostri la discrepància política quan sigui necessari. Aquesta és una aspiració legítima en democràcia que s’ha de sustentar tant en les paraules com en les accions.

Per acabar, entrem en un nou paradigma municipal que demana noves formes de gestió?
I tant. Ara la gestió ha de ser més àgil, ha de cercar recursos on no n’hi ha, ha de saber estalviar i recuperar els valors de l’austeritat i l’esforç. El nostre model de gestió ha de ser un exemple de rigor i capacitat, i ha de confiar en el principal recurs de què disposa el municipi: les persones i el talent col·lectiu.