L’actual desafecció política està convertint en inútil el dret a votar, al qual, cada vegada més, està renunciant una àmplia capa de la ciutadania.

Fa 2500 anys, a Grècia, bressol de la democràcia, la classe política dirigent era escollida per sorteig i cobrava per desenvolupar les seves tasques de representació ciutadana. Aquesta forma de procedir limitava els mandats polítics i afavoria la seva diversitat. Les persones que varen lluitar en el postfranquisme per la recuperació de la democràcia, se senten decebuts. L’actual desafecció política està convertint en inútil el dret a votar, al qual, cada vegada més, està renunciant una àmplia capa de la ciutadania. Cal recordar que Winston Churchill va afirmar que el sistema polític menys dolent de tots els possibles era la democràcia i que donar les culpes de tot el que passa als polítics, és ignorar que cada poble té el govern que es mereix.
Realment hi ha motius més que suficients per reconèixer que la democràcia no funciona, no acompleix les expectatives que molts ciutadans esperaven d’ella. Criticar-la, però, serveix de ben poc, en tot cas per acceptar que cal reformar-la, la qual cosa, però, no ho farà una classe política professionalitzada, que viu de les seves poltrones, a les quals difícilment renunciarà, per introduir els canvis necessaris per regenerar-la. Recuperar la limitació de mandats seria una de les primeres accions que caldria recuperar. La segona acció seria canviar la normativa de les eleccions per un sistema de llistes obertes. Aquestes accions podrien ajudar a regenerar uns partits polítics cap a un veritable servei a la societat i no al de les seves poltrones de poder.